1. |
Atenció!
04:58
|
|||
|
Atenció!
Que no caigui l’horitzó,
tots tenim una missió per completar.
Atenció!
Si remem serà millor,
cal tot l’esforç si l’hem d’apuntalar.
Tots dempeus,
per sentir totes les veus.
Posem a punt totes les naus, hem de salpar.
Escolteu,
ho hem d’explicar per tot arreu,
potser haurem de dominar el mar.
Les amarres ja són fora del norai,
posem-ho a punt, és ara o mai.
Solcarem les aigües com ho fa el dofí.
Fixem el rumb cap el destí.
Atenció!
Agafem fort el timó.
Estem de sort, veles e vents ens fan costat.
Atenció!
Naveguem amb decisió
per vèncer qualsevol dificultat.
Endavant!
El temps és or i va minvant.
La proa trencarà a bocins el temporal.
Endavant!
A coberta estan cantant,
i el guaita diu que no es veu el final.
Les amarres ja són fora del norai,
posem-ho a punt, és ara o mai.
Solcarem les aigües com ho fa el dofí.
Fixem el rumb cap el destí.
|
||||
2. |
Som ingràvids
03:51
|
|||
|
Vaig dibuixar amb el dit
un cor damunt la pols,
vaig recordar, a la nit,
aquell moment tan dolç
i els llavis.
Amagat en la foscor
era un valent,
un amant destre i eloqüent.
I a l’instant més ancestral
un romàntic.
Les nostres passes
ens van dur per un camí.
Tu m’estiraves.
No teníem cap destí.
Tan fàcil.
I ajaguts a un llit de molsa
vam jurar
que no hi hauria ja un demà.
La boira ens vol aquí,
no és moment de fugir.
És el temps d’explorar.
La boira ens vol aquí,
no és moment de fugir.
No és temps de plorar.
És l’instant més ancestral
i som ingràvids.
Ens ha vençut l’oblit
i res no hi podem fer.
Vaig dibuixar amb el dit
un cor que hem fet malbé,
tan fràgil.
A les cendres hi ha els records
amuntegats,
les cicatrius, les veritats.
La boira ens vol aquí,
no és moment de fugir.
És el temps d’explorar.
La boira ens vol aquí,
no és moment de fugir.
No és temps de plorar.
És l’instant més ancestral
i som ingràvids.
Vaig dibuixar amb el dit
un cor damunt la pols...
|
||||
3. |
Entre tu i jo
03:53
|
|||
|
Dono el cor pel teu pensament
i el teu teixit neuronal.
Clarividència
i intel·ligència emocional,
encertat raonament,
anàlisi racional,
voluntat autocrítica
i càlcul mental.
Ets el paradigma de la selecció natural.
Entre tu i jo tot flueix.
Que bonic el teu cervell.
Entre tu i jo l’amor neix.
Que suau la teva pell.
El teu verb és eloqüent,
és agut i original.
La mirada intel·ligent,
sota un preciós frontal,
examina cada element
i n’extreu allò que és essencial,
erroni o concloent,
subtil o vertebral.
Ets el paradigma de la selecció natural.
Entre tu i jo tot flueix.
Que bonic el teu cervell.
Entre tu i jo l’amor neix.
Que suau la teva pell.
|
||||
4. |
S'alça el blau
04:39
|
|||
|
El vent fa moure el gronxador,
grinyola el temps a l’horitzó.
Ploren places i carrers.
Veig els cims des del balcó.
I la llum arriba.
Sento els ocells cantar,
la carícia de l’aire
i les ganes de cridar.
Aixecarem el cel caigut
i guanyarem el temps perdut.
Construirem un gran escut.
Mai ens donarem per vençuts.
S’alça el blau i cau el gris.
Cau, a plom, el món submís.
Una escletxa s’obre pas
al final del passadís.
Ja no serà una estona,
viurem de veritat.
Tot serà una festa
on tothom hi és convidat.
Aixecarem el cel caigut
i guanyarem el temps perdut.
Construirem un gran escut.
Mai ens donarem per vençuts.
Riu de fang,
aire net i sol brillant,
llàgrimes, records amargs.
Avui és el dia dels absents
que mai podran tornar.
Aixecarem el cel caigut
i guanyarem el temps perdut.
Construirem un gran escut.
Mai ens donarem per vençuts.
|
||||
5. |
Meva soledat
04:28
|
|||
|
Meva, meva, meva soledat,
t’admiro per la teva integritat.
Milers i milers fan seva la ciutat
i neva, neva i neva sobre el prat.
Quantes estones el temps m’ha furtat?
Viure, viure, viure al teu costat
m’ajuda per escriure la veritat.
Lluites per ser lliure, has renunciat
a riure, riure i riure del passat.
Quantes estones el temps m’ha furtat?
Com el riu, no puc parar.
Arribaré fins al mar i més enllà.
Moriré com el riu
i pujaré dalt dels cims si sóc viu.
Meva, meva, meva soledat,
t’admiro per la teva dignitat.
Meva, meva, meva soledat,
dóna’m una treva, estic cansat.
Com el riu, no puc parar.
Arribaré fins al mar i més enllà.
Moriré com el riu
i pujaré dalt dels cims si sóc viu.
Com el riu diu
que la corrent l’acompanyarà.
Com diu el riu
-sóc presoner de la llibertat-.
|
||||
6. |
La Caseta
03:41
|
|||
|
La faré, la caseta que vam somniar.
La faré amb les mans que la van dibuixar.
Tindrà una gran porta
perquè hi pugui entrar tota la gent
i una teulada ben forta
perquè no se l’endugui el vent,
amb les parets de vidre perquè hi entri la llum d’orient.
La faré i d’arreu la vindran a pintar.
La faré. Serà el lloc on ens hem d’estimar.
Al costat d’un bosc
i envoltada d’un jardí.
Hi aixecaré un quiosc
tapit de parra i de gessamí,
abraçat pels colors de la ginesta i del romaní.
I farem una festa espatarrant.
I riurem, el desmadre serà constant.
I veurem els convidats vomitant.
Follarem pel darrere i pel davant.
Sí!
I anirem cap al desfasi universal,
que tothom porti bolets d’ús medicinal.
Cagarem al damunt del retrat reial.
Acabarem sondats a un box de l’hospital.
Ah!, i una font d’aigua fresca.
|
||||
7. |
Calma tensa
06:00
|
|||
|
ona voltes pel terrat,
fes-ho bé que et mira el gat.
Posa en ordre aquest cap.
Puja i baixa escales per la nit.
Murmuraran que has embogit.
Sempre parla qui menys sap.
Corres poc i és massa tard.
Ara ja no saps tornar.
Apunta bé i tira el dard,
no fos cosa que per errar
et calgui tornar a començar.
Passerell, has confiat
i ara ningú et fa costat.
El penediment no val per res.
I no busquis cap forat
per fugir d’aquest combat.
No bufis la metxa que has encès.
És el foc que et va encerclant
(el destí és sempre absurd)
en un camp de mines esclatant
on cada pas és un ensurt
i cada ensurt és un bon pas.
Mira, pensa
si ets esclava de les ferides.
Fixa’t, pensa
que la realitat no pren les mides
i arrasarà amb tot.
Calma tensa,
just el moment de pujar al bot.
|
||||
8. |
Tenaç el voltor
05:20
|
|||
|
Finestres obertes,
porta tancada,
llenya mullada.
És ben buit el rebost.
Hores incertes.
Goteja l’aixeta,
s’ha fos la bombeta
i el sol ja és post.
Segur que hi ha una drecera
per no perdre temps
i una pell que acarona
la mà que tu prems.
La sageta és severa
i no puc tensar l’arc.
La teva veu m’esborrona
i el camí serà molt llarg.
El món és ple de color
i no em deixes obrir els ulls.
Records i dolor,
rèmores i esculls.
El món és ple de color
però ara ho tapa el fum.
És feble la llum
i tenaç el voltor.
|
||||
9. |
Espiral
04:10
|
|||
|
El laberint té una sortida
o dos o tres, (o quatre o cinc o sis o set)
no tenim la certesa absoluta de res.
Hi ha un jeroglífic del tot capgirat
i enigmes que ens han ocultat,
preguntes que ens hem repetit
i ningú ha contestat.
Precs, entre la multitud,
que s’han perdut, (o ningú ha volgut sentir)
la resposta del sord, la demanda del mut,
el fil enredat del cabdell.
Caòtic es mou el penell.
Cerca la fórmula i potser
trobis l’agulla al paller.
Sempre igual,
ballant en espiral,
la vida i la sort fan parella.
Tant tens, tant vals.
Sempre igual,
per damunt del bé i el mal,
l’atzar i la mort són parella
natural.
La vida i la mort
Dansen junts aquest vals.
|
||||
10. |
Amics de sang
06:50
|
|||
|
En què ens hem convertit
aquells amics de sang?
Recordar, no té sentit,
ni córrer enrere com un cranc.
Tots mirem el dit
que assenyala el lloc
del joc prohibit,
d’aquell que juga amb foc.
No rellisquis pel forat,
no superaràs l’esglai;
l’Alícia no ho va oblidar mai.
No hi tornis, és absurd,
el temps que resta és ja molt curt
i, tot plegat, un disbarat.
En què ens hem convertit
aquells amics de sang?
El nostre món petit
cau de vell i és brut de fang.
No vull veure’m més
reflectit al mirall.
No em conec, qui és
aquest company de ball?
Tots vivíem el moment,
teníem pressa per volar,
no perdíem el temps en reflexionar.
Era sempre un anar endavant
i esprémer al màxim cada instant.
Ara la nostàlgia no és urgent
i em cal cremar el record.
Record, et mereixes la mort
Tot i que mai m’has abandonat.
Record, has perdut el nord
i em fas dubtar de la veritat.
En què ens hem convertit
aquells amics de sang?
El nostre mon encongit
va caure pel barranc.
On està la nit
en la qual vam jurar
esclafar l’oblit
i no deixar de caminar?
No hi havia condicions,
agafats de la mà de la llibertat,
abraçats al risc més insensat.
Era una mentida molt real.
Ara ho negarem tot, si cal.
Escombrarem tots els recons.
Cal cremar el record.
Record, et mereixes la mort
tot i que mai m’has abandonat.
Record, has perdut el nord
i em fas dubtar de la veritat.
|
||||
11. |
Finalment
02:11
|
|||
|
I, al final,
les coses no són com
tu vas imaginar.
És així.
Per la porta del darrere
sortiràs.
No esperis cap pluja de pètals
al teu pas.
I, finalment,
no has estat capaç de
canviar aquest món tan pudent.
És molt trist.
No cal somriure després de mort,
tant se val.
La vida continuarà
sense tu, xaval.
Sense tu, xaval.
|
||||
Alies Aliè Tarragona, Spain
If you like Alies Aliè, you may also like:
New York duo showcase an enigmatic blend of math rock guitars, pop-punk sing-a-longs, emo confessionals, and even rave-ready synths.
go to album
The transatlantic duo's debut is full of bold and dancefloor-ready synthpop with biting undertones.
go to album
A Great Circle Route
by Tvärvägen
Composer Henrik Öhberg, aka Tvärvägen, balances 20th century minimalism with a uniquely melodic sensibility on his fifth LP.
go to album
The self-proclaimed "Latnix Future" artist blends Latin jazz, synthpop, and spoken word to emotional, transcendental effect.
go to album
Bystander (Deluxe Digital Edition)
by Johanna Samuels
The LA-based folk singer reconciles with her past and looks to the future on her new album.
go to album
you can reach me if you try
by Kindelan
Yorkshire songwriter and guitarist Kindelan explores life's in-between moments on a debut EP of soulful and sweet jazz.
go to album
Echo Eléctrico
by Angélica Garcia
Angélica Garcia thrives in unearthly self-reflection on this a cappella EP.
go to album
